Hola a tots,

Us adjunto el VPC (Value Proposition Canvas) realitzat. He escollit l’àmbit de treball per a la realització del qüestionari i han sigut enquestades un total de 15 persones.

El Benchmarking s’ha realitzat analitzant els següents aplicatius de videoconferències:
Microsoft Teams, Zoom, Google Meet i Jitsi.

Propostes de millora de les aplicacions de videotrucades:

1. Trobar la manera de regular de manera més estricta el temps que dura les reunions per acotar-les als horaris estipulats, ja que així es permet als usuaris que es planifiquin millor les seves tasques o posteriors compromisos.

2. Poder incloure el rang, lloc de treball o seu de les persones que hi ha a la reunió, així amb un simple cop d’ull un usuari que no estigui familiaritzat amb les persones de diversos departaments podrà veure de manera senzilla amb qui està parlant o fins i tot si es troba en la reunió indicada.

3. Fer que els bànners que apareixen amb el xat es puguin silenciar o que no apareguin com a missatges emergents, sinó que no entorpeixin la visió de les persones que estan a la reunió però es pugui veure si algú que no té el micròfon activat està fent una pregunta al grup.

4. Crear una alerta que indiqui si la càmera o el micròfon no funcionen correctament als propis usuaris, ja que molts cops es troben que són la resta de companys els que alerten que alguna cosa no li funciona de manera adequada.

5. Que el nivell de la qualitat del so i de la imatge es reguli des de la pròpia aplicació i que no depengui de serveis exteriors.

Per a la realització d’aquesta tasca he escollit el trajecte rutinari que faig des de casa meva fins a l’oficina on treballo. Aquest recorregut consta principalment d’un viatge en metro amb transbord inclòs des de l’estació Badal de la línia 5 fins a l’estació Universitat de línia 1, fent transbord a Plaça de Sants.

Un cop descrita la interacció en qüestió, un petit anàlisis personal referent a l’experiència viscuda.

Pel que fa a les imatges que acompanyen el text, he decidit emprar captures de pantalla i dibuixos esquemàtics. Cada recurs gràfic utilitzat correspondrà a cada interacció localitzada al llarg del camí.

Alarma smartwatch
Descripció interacció 1:
El primer que faig es interaccionar amb la pantalla tàctil del rellotge intel·ligent, ja que es allí on tinc configurada l’alarma per llevar-me al matí. Em vibra el canell a l’hora desitjada. Un cop sona, la pantalla té dos botons, un inferior per parar l’alarma i que no soni més i un de superior per allargar-ho 5 minuts i que torni a sonar.

Anàlisis interacció 1:
Depèn del dia però en la majoria dels casos, puc arribar a tenir fins a 3 interaccions seguides amb el rellotge donant-li a posposar l’alarma 5 minuts. D’aquesta interacció a criteri personal està molt ben dissenyada ja que aproximadament 1 de cada 10 cops em confonc de botó. La iconografia, els colors i l’espai entre si està molt ben formulat perquè quasi mai m’equivoqui al prémer.Aplicació de transport
Descripció interacció 2:
El sistema triat d’abonament de transport a Barcelona es mensual i s’activa un cop es fa servir el primer ús. Degut a això la data d’acabament sempre va variant i mai acabes de recordar quina és. En base a això i que algunes vegades m’ha passat que arribo al metro i al passar la targeta em dona error, he agafat la rutina d’anar validant un cop a la setmana la data de finalització d’abonament, per així evitar-me la situació de trobar-me davant de les maquines d’accés sense bitllet vàlid. Per a realitzar la comprovació haig de posar la targeta de la T-Mobilitat juntament al telefon i seguidament l’aplicatiu indica la data en qüestió.

Anàlisis interacció 2:
Aquesta seria de les primeres interaccions incomodes ja que podem trobar que el lector de l’aplicació per telèfon no és gaire precisa i varies vegades m’he trobat amb que no reconeix la targeta. Això es una molèstia si vas amb pressa i tens l’abonament caducat. Algunes vegades he pogut renovar abonament de camí al metro però d’altres m’he hagut d’esperar a un costat de les màquines validadores per finalitzar el procés.

Per altra banda, es força incòmode que hagis d’escanejar la targeta quan vulguis saber només la data de caducitat. Considero que un tràmit tant senzill com aquest no hauria de requerir la molèstia que si es comprensible que tingui el tràmit per renovar abonament.

Respecte al pagament en cas de renovació d’abonament, l’aplicatiu recorda la targeta que va fer el pagament anterior i només demana el CVV. Per tant, és més accessible.

Auriculars inalàmbrics
Descripció interacció 3:
He sortir de casa i estic baixant per l’escala, procedeixo a obrir la capseta dels auriculars, agafar-los i posar-me’ls. Un cop me’ls he posat, obro l’app corresponent del telèfon perquè iniciï la vinculació dels aparells. Quan el telèfon els ha localitzat, escullo el mode de so indicat per aquell dia.

Anàlisis interacció 3:
La interacció com a tal amb els auriculars es prou bona però hi ha una cosa a destacar i és que molts cops tendeixo a parar la música o el que estigués escoltant abans de tancar els auriculars. Això no seria problema si no fos perquè l’estoig dels auriculars està dissenyat per tancar-los un cop entren dins l’estoig. Per tant, s’han realitzat en base a que l’usuari no apagui el so abans de guardar-los. Aquesta petita “tonteria” no consta per enlloc i et dones compte a mesura que li dones ús al producte. Si pares el so abans de guardar-los a la caixa, en moltes ocasions, seguiran sonant ja al posar-los dins la caixa, rep una ordre que s’interpreta a la inversa i enlloc de parar-se, s’activen. Per tant, segueixen sonant i gastes bateria sense emprar-los. A criteri personal podem apreciar o suposar un escenari aparentment lògic no contemplat per l’equip de dissenyadors ja que es perfectament comprensible que algun usuari pari la música abans enlloc de deixar sonar mentre els guarda dins l’estoig.

Contactless per validar abonament transport
Descripció interacció 4:
Davant de l’accés al metro (els antics torns) procedeixo a agafar la cartera i sense treure la T-Mobilitat, ho aproximo al contactless.

Anàlisis interacció 4:
Haig d’aproximar la cartera en diagonal i amb la targeta del abonament una mica sortida perquè m’ho llegeixi correctament, ja que si aproximo la cartera de manera horitzontal o vertical, la màquina dona l’error ”UN SOL SUPORT” i no em valida l’abonament. Suposo que es degut a la proximitat de les targetes bancàries amb la T-Mobilitat.Porta d’accés a recinte metro
Descripció interacció 5:
Un cop el contactless de la màquina d’accés s’ha activat, immediatament se’m obren les dues portes per accedir al recinte del metro.

Anàlisis interacció 5:
Un cop s’obren les portes has de procedir a passar. Algunes vegades per error s’han intentat tancar just quan estava passant havent validat correctament el meu bitllet. Degut a això, he agafat la rutina de passar per la porta amb les mans a l’altura de la cara per evitar un possible cop.
Botó per accedir/sortir del vagó de transport
Descripció interacció 6:
Un cop ja soc dins el recinte del metro i arriba el tren, haig d’esperar a que el vagó s’aturi completament davant meu i que el botó a clicar s’il·lumini de color verd. Això serà l’indicador de que ja puc polsar el botó i que seguidament farà que s’obrin les portes que em donarà accés a l’interior del vagó.

Anàlisis interacció 6:
La llum verda i els sons per megafonia van completament sincronitzats i s’entén perfectament quan es pot polsar el botó i quan no. Acostuma a funcionar i a títol personal no recordo haver-me trobat mai alguna incidència en aquest aspecte.

Pantalla d’accés al recinte de treball via empremta digital
Descripció interacció 7:
Al arribar a l’edifici on treballo, directament a l’entrada tenim un accés amb una pantalla tàctil on hem de realitzar dues interaccions. La primera, dins la pantalla, polsar al requadre de ”Fitxar” i seguidament la segona interacció que és posar el dit a la dreta de la pantalla. Si el sistema ha reconegut l’empremta, obrirà les portes i em donarà accés.

Anàlisis interacció 7:
Respecte a la primera interacció que es polsar en el requadre “fitxar” no hi ha cap incidència. Es suficientment gran i el tàctil funciona bé. A la segona interacció, bastantes vegades i de manera arbitraria no detecta correctament el dit i això dona peu a que hagis de repetir el procés anterior i tornar a polsar en “fitxar” i tornar a posar el dit. No et permet saltar-te el primer pas. També mencionar que aquesta incidència en el procés pot fer que marquis un minut més tard del previst.

Buenas tardes,

Adjunto el storyboard, el sketch y la descripción de la propuesta para la herramienta de videoconferencia.

Saludos,

Makarena